Gener 2015, atemptat a Paris a la seu de Charlie Hebdo 12 morts. El món es commociona, es mobilitza i tothom empatitza amb els familiars dels morts i ferits. Gran condemna a l'atac terrorista i els líders mundials fan una gran mobilització on van junts, en una acció sense precedents, en una gran manifestació per el centre de París. Dos mesos més tard, atac terrorista al museu del Bardo a Tunísia, commoció... els atacats són turistes occidentals. Una setmana més tard un avió que havia sortit de Barcelona s'estavella als Alps francesos causant 150 morts. Mostres de condol, homenatge a les víctimes, encara més empatia amb les famílies, gran proximitat amb moltes. A causa de l'accident s'està parlant de modificar les mesures de seguretat a l'hora de pilotar un avió.
Ha arribat a les meves mans un article que m'ha fet reflexionar i pensar amb tot això. Una setmana més tard de l'accident d'avió es produeix a Kènia un atac terrorista de la milícia islamista d'Al Shabab en una universitat de Garissa a Kènia en la qual hi perden la vida 147 persones, la majoria estudiants. La premsa desgraciadament, n'ha fet poc resó, no hi ha hagut (al menys de moment) cap concentració com la de Paris amb la presència dels principals líders mundials.
Què està passant? La clau, tal i com molt bé ens ho diu el present article, la informació es guia per les xarxes de poder (i quan dic poder em refereixo a capitalisme) i per la proximitat. Que passa? Que els morts a Kènia ens queden massa lluny? què aquestes persones mortes no tenen el mateix valor que els morts europeus o nord-americans? Caldria una forta revisió de valors per part de la denominada societat occidental que aixeca murs amb la finalitat d'auto protegir-se deixant molts i molts països desprotegits. El capitalisme, per damunt de tot, continua dominant el món amb la seva manca d'escrúpols i de valors.
Bon vespre companya!
ResponEliminaTrobo molt acertada la teva reflexió envers el cas "Charlie" a París, en contrast amb d'altres actes terroristes a països que no pertanyen al món occidental. Últimament, penso que estem vivint un moment tens dins el procès de globalització i del que representa la informació a ella. Quan penso en el tema sempre arribo a la mateixa conclusió: l'amo del capitalisme, el sistema que mou el globus actualment és el món occidental i per tant, sempre existirà la tendència de pretrendre "occidentalitzar" la resta del món per tal de fer compatible el mite de la Societat de la Informació i el Coneixement, que no té gens en compte que la creació, divulgació, interpretació de la informació no podrà ésser mai homogeneïtzada per la simple raó de la diversitat mundial en cultures i societats diferents. En aquest sentit, i relacionant la qüestió amb el teu plantejament, les mitjans de comunicació pertanyents al "nostre món", fan émfasi en els esdeveniments que succeeixen a occident, mentre que la resta del món, com demostres amb la teva argumentació, queda sovint relegada a un segón pla, encara tractant-se d'un mateix acte deliverat terrorista.
Gràcies!
La setmana pasada també reflexionava sobre el mateix amb una entrada sobre l'accident de Germanwings, i poses damunt la taula algunes de les claus perquè algunes notícies tenen ressó i d'altres no. Les "xarxes de poder", tal com menciones, canvien o dirigeixen l'atenció cap a certs fets o persones. El pitjor de tot es que, sovint, ho fan sense que ni ens adonem
ResponEliminaBon article, i bona reflexió la teva. Certament, és lamentable la diferència meditàtica i la resposta dels diferents governs occidentals als atemptats.
ResponEliminaLes "xarxes de poder" ens comuniquen i publiquen allò que saben que ens farà por, que ens farà témer i que farà que diem 'sí' a tot el que ens demani el govern (o els poders fàctics i ocults, en aquest cas, el capitalisme) per a protegir-nos perquè, la reflexió de molts serà "si pot passar a Paris o en un vol enlairat de Barcelona, demà em pot passar a mi". Àfrica queda massa lluny per a veure-s'hi reflectit
Aquesta setmana passada llegia un article sobre els principals països exportadors d'armes: tots occidentals i Espanya dins dels 10 primers ... poc més a dir, oi?!